La fonètica en el triàngul valencià-castellà-català
Escrito por Joan Benet / OPINION
miércoles, 23 de junio de 2010
La
llingüística diu que una de les coses que més arraïla té cada llengua és la
seua fonètica, i que esta és l'última cosa que aplega a canviar en una llengua
en els intents de ser absorbida per atra. És dir. En totes les llengües del
món, hi ha transvasaments o aportacions d'una llengua a una atra , lo que es
denomina 'préstams llingüístics', a banda dels consabuts estrangerismes,
modismes i els argots propis o de moda d'una época o entorn geogràfic.
¿Cóm distinguiries un valencianiste d'un catalaniste?
Escrito por Joan Benet / OPINION
miércoles, 16 de junio de 2010
Hui
amics, com per fòra i calladets no pareix que es diferencien massa els
valencianistes i els catalanistes, per a aplegar a conéixer com es poden
diferenciar uns i atres, hem convidat a dos dònes aparentment iguals a les que
els anem a fer unes quantes preguntes.
Els
térmens de Diacronia i Sincronia en l'estudi de les llengües i la seua teoria,
Diacronia-Sincornia fon introduït per, Ferdinand de Saussure, naixcut en
Ginebra, Suïssa el 26 de novembre de 1857 i fallit també en Ginebra, Suïssa el
22 de febrer de 1913, el qual està considerat i reconegut a nivell mundial, com
el pare de la llingüística moderna. Pero, ¿qué és això de la Diacronia i la
Sincronia en l'estudi de les llengües?, puix molt senzill, són dos térmens
d'estudi diferents, aplicats en este cas a les llengües.
No
fa molts dies, caminava per les rodalies de Valéncia buscant un carrer, antic,
pero que mai no havia estat en ell. Aparquí el coche i com no tinc GPS, comencí
a preguntar a uns i ad atres pel carrer en qüestió.
No
és un secret per a ningú que Catalunya fa prou décades, que està en pos
d'alcançar la meta de conseguir ser independent respecte a Espanya, la nació de
la qual és actualment una comunitat autònoma.
