Escrito por Joan Benet Rodríguez i Manzanares / OPINION
sábado, 14 de noviembre de 2009
Des de temps immemorials a l'home com a espècie,
li ha agradat moltíssim ficar orde en el caos, buscant sempre un lloc per a
cada cosa i sobre tot que cada cosa estiguera en el seu lloc. I seguint en eixa
llínia en els darrers anys estem patint una eufòria d'atribuir dies a coses i
actituts que mai no ho l'han tinguda, omplint el calendari de dies dedicats, i
aixina junts als dies dedicats clàssics i tradicionals, (els de tota la vida), com
són el dia de 'Tots els Sants', 'Sant Donís', 'Sant Valentí'... nos trobem el
dia d'allò, de lo atre o de lo que nos haguérem imaginat mai.
Estos dies dedicats, gràcies a la forta
comercialisació que patim, nos pareix que són els únics dies propicis per a
regalar eixe mocador en algun dolç, dur unes flors al cementeri o comprar un
gran ram de flors en les quals redimir un any de falta de tendrea en el que
segurament no haurem fet gens bonament en algun d'eixos temes.
Pero a l'igual que eixos dies principals
dedicats a les coses més diverses, també nos trobem en dies senyalats per a un
territori, per a una Pàtria, sent alguns dels més destacats el 12 d'octubre per
a Espanya en el qual es celebra el dia de l'Hispanitat i el dia 9 d'Octubre per
a la nostra Pàtria Valenciana, dia en el qual celebrem el dia de la Nacional de la Pàtria Valenciana
i commemorem l'entrada victoriosa del rei Jaume I a la ciutat de Valéncia en
1238.
Cada 9 d'octubre en major o menor mida, (segons
els actes que promouen les persones i entitats que no estan a favor de la
nostra Pàtria Valenciana, de les nostres arraïls i de les nostres senyes
d'identitat desenrollen per a que la normal celebració del nostre gran dia
Nacional és deslluïxca i li lleve la seua bellea i el seu gloriós esplendor),
els valencians nos junten en un acte de germanor valencianiste que es respira
en l'aire i t'acarona les galtes i la front sublimant el teu espirit i enaltint
la teua valenciania. El dia s'inicia en una provessó cívica plena de goig i
bons desijos baix els plecs de la nostra benvolguda Real Senyera que, onejant
al vent com una coloma nos oferix en les seues ales obertes un cant d'esperança
i llibertat. Fem el recorregut marcat per a l'ocasió, corejant consignes i en
alguns casos renovant amistats que a voltes pensaves perdudes. Després, de
vesprada continuem la festa cada volta més valencianisada gràcies a les
iniciatives de molts grups i associacions valencianistes com el GAV (Grup
d'Acció Valencianista) i, ya de nit en un sopar en els familiars i amigots
fiquem punt i a banda a un dia memorable que sempre recordarem, gràcies ad
eixes fotografies i vídeos que hem fet i nos han fet, acabant en moltes
ocasions dient, “El pròxim 9 d'octubre va a ser molt millor”.
Pero a banda dels dies marcats per a festejar
situacions i acontenyiments, o com en el cas del 9 d'octubre, per a proclamar
en veu alta la nostra valencianitat i el nostre compromís en la nostra
'terreta', és del tot imprescindible que eixe dia en que exalcem la nostra
valenciania, siguen tots els dies de l'any i no a soles el dia oficial marcat
per ad això... Puix sentir la teua terra en el teu pit, notar com corre l'amor
pàtrio per les teues venes o respirar l'aroma de la flor del taronger i que ell
t'embriague per sancer, no és cosa d'un dia... ¡És una manera de viure! ¡És una
manera de sentir i amar la teua terra!
Parlar en valencià, és sentir Valéncia. Escriure
en valencià, és sentir Valéncia. Conéixer la realitat de la nostra història
(sense cap filtre de cap comunitat alinea a la nostra) i transmetre-la als teus
chiques i als dels veïns, és sentir Valéncia. Participar en els proyectes
valencians i valencianistes per a dur avant el nostre futur, és sentir
Valéncia. Colaborar en les institucions, entitats i associacions valencianes i
valencianistes, és sentir Valéncia. Formalisar una realitat política en força i
representativa de tots els valencians que puga fer-li front ad eixe, 'estar per
dalt o per avall de la mija' o eliminar que hi hagen unes comunitats més
privilegiades que unes atres, és sentir Valéncia. Defendre el nostres
interessos davant de qualsevol que estiga tentat en parar la mà, és sentir
Valéncia... que quan digues, Valéncia, els ulls se te banyen d'eixes
llagrimetes que ixen del cor, és sentir Valéncia...
Aixina, el dia 9 d'octubre de tots els anys,
passats i venidors, hem de sentir Valéncia dins de nosatres, exalçar-la i
escampar als quatre vents la seua grandea, que mai no ha perdut i que mai no
perdrà a pesar dels que estan disposts a incloure-la dins d'uns països inexistents
o dels que miren cap a un atre costat en els moments que deurien de donar la
cara i traure pit, deixant-la a la seua sòrt... puix no hem d'oblidar mai que
Valéncia és un proyecte en un gloriós passat, un impressionant present i un
esplendorós futur en el que tots estem implicats i que totes les persones de be
hem de recolzar i defendre a capa i espasa. És per ad això que no a soles ha de
surar la nostra valenciania el dia de la Pàtria Valenciana,
que també, sino els trescents xixanta cinc dies de l'any, puix...
Amar i
defendre Valéncia es una tasca de tots els dies... i evidentment, del nou
d'octubre, també.